FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitar més o menys bé (algú o quelcom d'un altre). Estrafà molt bé la veu del seu germà. Estrafeia la figura de la seva cosina. Imitar (alguna cosa). Estrafer el cant de la perdiu. Canviar (quelcom d'un mateix) amb un fi determinat. Perquè no et coneguin, cal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (alguna cosa) en dues o més parts, especialment amb la idea de distribució. Partir un eixam. La Carlota es parteix la feina amb la seva cosina. Partir-se el guany. Partionar. Partir els termes d'un lloc. Trencar pel mig. Partir pinyons. Partir una post. Partir-se un marbre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vivor. En una sèrie de verbs, introdueix el complement de règim verbal. S'ha casat amb sa cosina. Una barca es tocava amb l'altra. Compareu la imatge de la dreta amb la de l'esquerra. Haver fet un curs de cuina no té res a veure amb ser un bon cuiner. Envers 2. És molt bo amb els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acompanyava els nois a estudi. L'acompanyaven dos guardes. La meva cosina m'acompanyà fins a la porta. Prendre part en l'acompanyament (d'algú). Acompanyar un mort. L'esperança acompanya l'home fins a la mort. La raó no acompanya sempre la força. Sempre l'acompanya la bona sort [...]
exemple:
Vaig convidar a dinar els meus cosins, que / a qui / els quals no veia des de Nadal.
3. Quan el relatiu fa la funció de complement preposicional, es fan servir el qual i qui, i fins i tot, en determinats contextos, què. Per exemple:
La noia de qui es va enamorar és la meva cosina.
La noia de [...]
acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
f 1 [hora canónica, parte del día] prima. 2 mús [cuerda] prima. 3 [pariente] cosina. Prima segunda, cosina segona. 4 econ [premio] prima. Prima de producción, prima de producció. 5 econ [cuota] prima. [...]
trossos que casin bé, escójame (o búsqueme) dos trozos que casen bien. v pron 5 casarse, casar intr. En Joan es casà amb la seva cosina, Juan se casó (o casó) con su prima. 6 fig entregarse, consagrarse, dedicarse. 7 casar-se amb casarse con, contraer matrimonio con. 8 casar-se civilment casarse por lo [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)