Resultats de la cerca frase exacta: 762
|
181.
carbonil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup funcional de fórmula >C=O, característic dels aldehids i de les cetones. Radical divalent positiu, >C=O, que pot ésser considerat com a derivat de l'àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH. Monòxid de carboni que forma part d'un complex com a [...]
|
|
182.
fonologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües i llurs alteracions sistemàtiques. fonologia segmental Fonologia que analitza la parla en segments discrets. fonologia suprasegmental [o fonologia no segmental] Fonologia que analitza els trets [...]
|
|
183.
interfície
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superfície limitadora compartida per dos sistemes. Superfície interna de contacte entre dos materials diferents o entre cadascuna de les fases d'un sistema heterogeni, com ara entre les fases sòlida, líquida i gasosa d'un sistema. Unitat funcional que permet posar en [...]
|
|
184.
deprimir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deprimir l'orgull d'algú Humiliar-lo. Produir una disminució de vitalitat o d'activitat funcional (en el pols, en l'ànim, etc., d'algú). La ingestió de barbitúrics deprimeix el pols. Les preocupacions els deprimeixen. El pols, l'ànim, etc., d'algú, patir una [...]
|
|
185.
equivalència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Igualtat de valor. equivalència acústica Confusió en la realització de dos o més fonemes que tenen, si més no, un tret distintiu comú, fet que explica certes evolucions anòmales. equivalència gramatical Relació d'igualtat funcional entre dos o [...]
|
|
186.
aldehid
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost orgànic caracteritzat per la presència del grup funcional univalent –CH=O, procedent de l'oxidació moderada d'un alcohol o de la reducció d'un àcid carboxílic. Acetaldehid. aldehid acètic Acetaldehid. aldehid butíric Aldehid [...]
|
|
187.
fascicle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de fibres, fulles, flors, etc., que formen un grup compacte. Conjunt de fibres nervioses o musculars que generalment tenen la mateixa significació funcional. fascicle piramidal Fascicle de fibres nervioses descendents en els cordons anterior i lateral de la medul·la espinal [...]
|
|
188.
desintegrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (un tot) en les parts integrants. L'acció dels agents atmosfèrics, les gelades, els cops d'un martell, un mall, etc., fer trossos (una roca, un mineral). La societat es desintegrà per manca d'organització funcional. L'estructura de certs nuclis atòmics, canviar [...]
normalització
|
|
189.
normalització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de normalitzar; l'efecte. normalització lingüística Procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d'actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi sotmesa a una restricció funcional i [...]
|
|
190.
client clienta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, d'un cafè. A l'antiga Roma, plebeu que estava sota la protecció d'un patrici. Persona que es posa sota la protecció d'una altra. En inform., unitat funcional que utilitza els serveis o els recursos oferts per un servidor. [...]
|
normalització
1 1 f. [LC] Acció de normalitzar; l'efecte.
1 2 [FL] [LC] normalització lingüística Procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d'actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal progressives i, eventualment, a la seva substitució per aquesta segona.
2 f. [ML] Tractament tèrmic aplicat a l'acer que consisteix a escalfar-lo a una temperatura lleugerament superior a la crítica, i tot seguit deixar-lo refredar a l'aire.