101.
arrogar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat). Aquest jutge s'arroga facultats que la llei no li dona. [...]
|
102.
antidemoníac -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder contra el dimoni. [...]
|
103.
coagulatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de coagular. [...]
|
104.
desapoderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el poder (a algú). [...]
|
105.
difractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix la difracció. Poder difractiu. [...]
|
106.
segregatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de segregar. [...]
|
107.
taumatúrgia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat o poder de fer miracles. [...]
|
108.
plutocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de govern en què el poder està en mans d'un grup social minoritari o reduït que l'exerceix prevalent-se del seu poder econòmic. [...]
|
109.
delegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
|
110.
absortiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder o capacitat d'absorbir. [...]
|