Àrea temàtica
Bioquímica i biologia molecular

Àrea temàtica
Disciplines de suport > Química

ca - ferro n m
es - hierro
fr - fer
en - ferrum
en - iron
sbl - Fe

Definició
Element metàl·lic de símbol Fe, nombre atòmic 26, massa atòmica 55,847 i pes específic entre 7,85 i 7,88. És, després de l'alumini, el metall més abundant de la natura; constitueix el 5% de l'escorça terrestre. És un constituent essencial de l'hemoglobina, la mioglobina, la transferrina, la ferritina i diversos enzims (catalasa, peroxidasa, etc) i citocroms. Les seves funcions principals són el transport de l'oxigen als teixits i els mecanismes d'oxidació cel·lular. Un dèficit de ferro a l'organisme és causa d'anèmia microcítica i hipocròmica. Les seves sals són emprades en terapèutica, especialment l'arsenat, l'ascorbat, el clorur, el glicerofosfat, el gluconat, l'hiposulfit, el fosfat, l'oxalat, el sulfat, etc. Alguns isòtops radioactius són emprats en estudis sobre metabolisme.

Nota
La denominació ferro prové del llatí ferrum.