m. calcer Cp. talars (m. pl.): calçat alat de Mercuri, en la mitologia. esclop, bota, sabata, peüc, plantofa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj. ensabatat. Anava tot envestigat i ensabatat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 brillantor. 2 (Per a enllustrar el calçat) betum crema Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

a peu nu Ant. Calçat. Ensabatat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 planta. La planta d'una sabata, d'una espardenya. plantilla, planta interior d'un calçat, solta o no. soleta, la sola d'una mitja, d'un mitjó, etc. 2 pell. 3 falca. 4 barra. 5 llinda. 6 crosta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Calçat esportiu lleuger i, també, sabata d'estar per casa. sabata. 2 fre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Estar més o menys obert. boquejar(el calçat, els guants) riure(fam.). Aquestes sabates ja riuen. 2 v. tr. obrir. 3 mirar. 4 v. intr. Abstreure's mirant alguna cosa. encantar-se distreure's badocar o badoquejar embadocar-se enfavar-se embadalir-se estar amb un pam de boca [...]

1 v. tr. pavimentar. 2 Posar sola a una peça de calçat. sobresolar, posar una sola nova sobre la vella. Ant. Dessolar (≠ desolar). 3 (solar-sepron.) cremar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, posar tacons nous al calçat, adobar calçat vell. aparracar, apedaçar la roba. reparar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 retaló, part posterior del taló del peu. calcanio calcany, os que forma el taló del peu. 2 talonera, la part del calçat que correspon al taló. 3 tacó. Sempre portava tacons alts. 4 xec. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]