161.
neotomisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència filosòfica principal de la neoescolàstica, caracteritzada pel retorn al tomisme. [...]
|
162.
corticosterona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principal hormona glucocorticoide en els rosegadors, d'efectes antagònics a la insulina. [...]
|
163.
ricinoleïna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Triglicèrid de l'àcid ricínic, principal constituent de l'oli de ricí. [...]
|
164.
ureotèlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids. [...]
|
165.
diè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula. [...]
corticosterona
f. [QU] [BI] Principal hormona glucocorticoide en els rosegadors, d'efectes antagònics a la insulina. |
166.
plagal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mús., que deriva d'un altre de principal o autèntic. Mode plagal. [...]
|
167.
protometge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la Corona catalanoaragonesa, títol donat sovint al metge principal de la cort. [...]
|
168.
rondó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça musical de moviment viu amb dues o més represes del motiu principal. [...]
|
169.
uricotèlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excreta àcid úric com a principal producte de la degradació dels aminoàcids. [...]
|
170.
adjuvant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ajuda o modifica l'acció del medicament principal. Una substància adjuvant. Substància adjuvant. [...]
|