11.
'Recordar que...' o 'Cal recordar que...'?
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o [...]
|
12.
Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent? / sembla ser que o sembla que?
Font
Fitxes de l'Optimot
pronom de datiu. Ara bé, la subordinada d'infinitiu només sol aparèixer quan aquest infinitiu és de percepció (veure, sentir, notar, etc). Per exemple:
Em va semblar que sentia cops a l'altra habitació o Em va semblar sentir cops a l'altra habitació.
Ens semblava haver-la vist a l'escola o Ens semblava [...]
|
13.
Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
|
14.
que
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] que. El hombre que ha venido hace un momento, l'home que ha vingut suara. El coche que hemos visto esta mañana, el cotxe que hem vist aquest matí. 2 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] [indicando persona precedido de prep [...]
|
15.
que
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 que. El llibre que llegeixo, el libro que estoy leyendo. 2 [complement directe de persona] a quien, al (o a la) que, al (o a la) cual. La dona que estimo, la mujer a la que quiero. 3 [complement circumstancial de temps] en que, que. L'any que es va casar ton germà, el año en que se casó [...]
|
16.
què
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron interr 1 [quina cosa] qué. Què dius?, ¿qué dices? De què parlàveu?, ¿de qué hablábais? Per què plores?, ¿por qué lloras?2 qué tal, cómo, qué. Què te n'ha semblat, del pis?, ¿qué tal te pareció el piso?pron rel 3 que, el que, el cual. L'afer de què em vas parlar, el asunto de que (o del que [...]
pron rel 1 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] que. El hombre que ha venido hace un momento, l'home que ha vingut suara. El coche que hemos visto esta mañana, el cotxe que hem vist aquest matí. 2 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] [indicando persona precedido de prep] qui, el [f: la] qual [pl: els quals, les quals]. Los individuos a que usted se refiere, els individus a qui us referiu. 3 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] [indicando cosas precedido de prep] què, el [f: la] qual [pl: els quals, les quals]. El asunto del que me han hablado, l'assumpte de què m'han parlat. El martillo con que hemos clavado los clavos, el martell amb el qual (o amb què) hem clavat els claus. 4 [oración sustantiva con función de sujeto] qui. Los que lleguen tarde, els qui arribin tard. Es el rey el que manda, és el rei el qui mana. 5 a lo que a la qual cosa, a què. Me dijo que no, a lo que yo respondí..., em va dir que no, a la qual cosa jo vaig respondre... 6 al que, a la que [personas] a qui, al qual, a la qual. El individuo al que os referís, l'individu a qui (o al qual) us referiu. 7 al que, a la que [cosas] al qual, a la qual. La casa a la que os referís, la casa a la qual us referiu. 8 de que, del que, de la que, de los que, de las que [cosas] de què, del qual, de la qual, dels quals, de les quals. El coche del que hablo, el cotxe de què parlo (o del qual parlo). 9 de que, del que, de la que, de los que, de las que [personas] de qui, del qual, de la qual, dels quals, de les quals. El señor del que te hablo, el senyor del qual (o de qui) et parlo. 10 el de que, la de que [cosas] aquell del qual, aquella de la qual. 11 el de que, la de que [persona] aquell de qui, aquella de qui. 12 es por lo que és per això que. 13 lo que allò que, el que, ço que. Haz lo que quieras, fes el que vulguis. Lo que todos deseaban era marcharse, allò que tots desitjaven era anar-se'n. 14 lo que com és (o era, etc) de, fins a quin punt és (o era, etc). Es increíble lo tímido que es, és increïble com és de tímid (o és increïble fins a quin punt és tímid). conj 15 que. No me gusta que salgas tan tarde, no m'agrada que surtis tan tard. Nos exponíamos a que nos hicieran daño, ens exposàvem que ens fessin mal. Se empeñó en que yo se lo dijera, s'entossudí que jo li ho digués. 16 [con verbos de orden o ruego] que, de [amb inf]. Te ordeno que vengas inmediatamente, t'ordeno que vinguis immediatament (o t'ordeno de venir immediatament). 17 [con valor temporal, causal, consecutivo, final condicional] que. Llegaron que él aún estaba aquí, van arribar que ell encara era aquí. Démonos prisa, que si vienen nos harán quedarnos, cuitem, que si venen ens faran quedar. 18 que si no, o si no. Trabaja que te echo, treballa que, si no, et trec fora. 19 a que què t'hi jugues que, llengua que. A que cruzo el río a nado, què t'hi jugues que travesso el riu nedant. 20 a que que. No me espero a que vengas, no m'espero que vinguis. 21 ¡a que no...! [desafío] llengua que no...!, et desafio que no...!, que t'hi jugues que no...! 22 ¡a que sí! què t'hi jugues! 23 el que que, el fet que. El que no haya llegado todavía me preocupa, el fet que encara no hagi arribat em preocupa. 24 que no que no. ¿qué dices? —Que no, què dius? —Que no. 25 que no i no, però no, no pas. Era su padre, que no su tío, era el seu pare, i no el seu oncle. 26 que sí que sí, és clar que sí. |
17.
qué
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj interr i exclam 1 quin -a [pl: quins, quines]. ¿Qué día vendrás?, quin dia vindràs? No sabe qué respuesta darme, no sap quina resposta donar-me. 2 quin -a [pl: quins, quines]. ¡Qué chica más guapa!, quina noia més bonica! ¡Qué ganas tenía de verte!, quines ganes tenia de veure't!3 ¡qué de! que [...]
|
18.
Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el què? / demana el què vulguis o demana el que vulguis?
Font
Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu, l'antecedent del pronom relatiu pot ser explícit o no. En el primer cas, l'oració relativa és adjectiva, i en el segon, és substantiva. Per exemple:
La casa que vull té una terrassa davant de mar (oració relativa adjectiva: l'antecedent del relatiu que és la casa).
El [...]
|
19.
Relatiu col·loquial amb el nexe que: L'església que el campanar és romànic
Font
Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, s'utilitza una construcció que consisteix a introduir una oració de relatiu per mitjà del nexe que. Atès que aquest que no duu a terme cap funció sintàctica dins de l'oració de relatiu, aquesta funció l'ha d'exercir un altre element:
1. Generalment, un pronom feble. Per [...]
|
20.
en la mesura que
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió en la mesura que significa 'en la proporció que'. Cal tenir en compte que la forma verbal que segueix l'expressió varia segons el context. Per exemple:
L'objectiu és evitar, en la mesura que es pugui, el desnonament dels veïns.
Recomanem que repareu els aparells en la mesura que us [...]
|