Per fer referència a un període temporal de deu anys, aproximadament, es poden fer servir els mots dècada o anys.
Aquesta expressió temporal pot anar precedida d'una preposició (a o en), o bé sense preposició. Per exemple:
En els anys vint / Als anys vint / Els anys vint del segle passat es va [...]
Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com.
1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent [...]
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.
Diftongs decreixents [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
forma hi i, per tant, la combinació resultant és les hi. Per exemple:
Dona-les-hi (Dona les llibretes a la nena).
En registres col·loquials, és habitual fer servir la combinació els hi en aquests casos. Això no obstant, en els registres formals cal mantenir la solució les hi.
Font: Gramàtica de la [...]
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, en aquests casos, el prefix [...]
Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb [...]