En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Signe de l'alfabet. caràcter. Desxifrar els caràcters d'una inscripció. Es diu esp. de la lletra impresa i de les lletres de metall per a imprimir. tipus, lletra d'impremta (d'aquí els mots tipografia, tipògraf, etc.). caplletra, lletra majúscula grossa i sovint ornamentada. Les caplletres d [...]
Hi ha diversos mecanismes per evitar confusions a l'hora de lletrejar paraules. Per exemple, si es diu per telèfon un cognom (Teixidor) i es vol lletrejar, es pot fer amb les lletres de l'alfabet (te-e-i-xeix-i-de-o-erra), o bé, perquè sigui més clar, amb el sistema de codis que es proposa en la t [...]
Variant d'una família tipogràfica en què els caràcters han estat dissenyats de manera que el seu cos sigui més ample que en la resta de lletres de la mateixa família. [...]