Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

irritar

1 Provocar la irritaciˇ, la ira, etc.
exasperar
enutjar (→)
exacerbar
enfellonir
enfurir o enfuriar
enfurismar
enrabiar
revoltar
sollevar (fig.)
sulfurar
enquimerar
encolerir
indignar
arborar (s'usa esp. com a pron.)
volar (tr. fig.). Aquella resposta em va volar. Estava molt volat.
treure (o fer sortir) de polleguera
despitar. El seu desdeny em despita.
cremar (fig.). ╔s un home que em crema amb les seves burles. S'usa tambÚ com a pron. No et cremis, home: no n'hi ha per a tant.
fer pujar la sang al cap (fig.)
fer mala sang (a alg˙)
cremar les sangs (a alg˙)
fer posar nerviˇs
fer crispar els nervis
fer pujar la mosca al nas (a alg˙)

2 (irritar-se pron.) → a´rar-se.

3 Produir una excitaciˇ morbosa en un ˛rgan o part del cos.
enverinar (una ferida)
encruelir, Ýd.
emmaleir, Ýd.
exasperar
exacerbar (un mal qualsevol)
inflamar
escaldar (la pell)

4anulĚlar.

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions