Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

irritar

1 Provocar la irritació, la ira, etc.
exasperar
enutjar (→)
exacerbar
enfellonir
enfurir o enfuriar
enfurismar
enrabiar
revoltar
sollevar (fig.)
sulfurar
enquimerar
encolerir
indignar
arborar (s'usa esp. com a pron.)
volar (tr. fig.). Aquella resposta em va volar. Estava molt volat.
treure (o fer sortir) de polleguera
despitar. El seu desdeny em despita.
cremar (fig.). És un home que em crema amb les seves burles. S'usa també com a pron. No et cremis, home: no n'hi ha per a tant.
fer pujar la sang al cap (fig.)
fer mala sang (a algú)
cremar les sangs (a algú)
fer posar nerviós
fer crispar els nervis
fer pujar la mosca al nas (a algú)

2 (irritar-se pron.) → aïrar-se.

3 Produir una excitació morbosa en un òrgan o part del cos.
enverinar (una ferida)
encruelir, íd.
emmaleir, íd.
exasperar
exacerbar (un mal qualsevol)
inflamar
escaldar (la pell)

4anul·lar.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions