FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de drets, obligacions i béns que, mort el causant, poden ésser transmesos a l'hereu o legatari. Una grossa herència. Acceptar l'herència.herència jacent Situació de l'herència des del moment de la mort del causant fins a la seva acceptació. Dret d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, cedir per pròpia voluntat (allò que li pertany, a què té dret). Renunciar una herència, una promoció, un títol, un càrrec. Renunciar a una herència, a un càrrec. Abandonar una cosa definitivament, cessar de pretendre-la. Renunciar al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'herència. Que s'adquireix per herència. Béns hereditaris. Que es transmet dels ascendents als descendents. Malalties hereditàries. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de renunciar un càrrec, una promoció, una herència, etc.; l'efecte. Presentar la renúncia d'una promoció. Acceptar la renúncia. La renúncia al tron. Document on consta la renúncia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, rebutjar (una persona) amb la qual té un lligam social o afectiu. Repudiar algú les seves creences. Rebutjar legalment (el propi cònjuge). Algú, renunciar (a allò a què té dret, una herència, una successió). [...]