FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. L'escorça dels arbres. Escorça de pi. No considerar el fons, sinó l'escorça de les coses. Coberta externa i dura d'algunes fruites. Escorça de poncem, de magrana. Conjunt dels teixits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pelar o llevar la pell o l'escorça, especialment el suro de l'alzina surera; l'efecte. Pell, escorça, especialment la separada de la fruita, de la planta. Peles de patata. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les rutàcies, originari de l'Amèrica tropical, del qual s'empra l'escorça, rica en olis essencials, en medicina i com a aromatitzant (Angostura trifoliata o Galipea officinalis). Extret de l'escorça d'angostura, emprat en la preparació de [...]