111.
víric, vírica i viral
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Ciències de la salut
El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic.
S'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a [...]
|
112.
Sigles i acrònims: accentuació
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
|
113.
Sigles i acrònims: formació
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
|
114.
Sigles i acrònims: lexicalització
Font
Fitxes de l'Optimot
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
|
115.
Sigles: gènere i nombre
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
|
116.
sol i vern (femení)
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
reemplaçament
|
117.
topònims i gentilicis històrics
Font
Fitxes de l'Optimot
Abissínia: abissini -ínia
Acaia: aqueu -ea
Accad: accadi -àdia
Alexandria: alexandrí -ina
al-Àndalus: andalusí -ina
Annam: annamita
Aquitània: aquità -ana
Arcàdia: arcàdic -a
Assíria: assiri -íria
Astúries: astur
Atlàntida: atlant
Ausa: ausetà -ana
Babilònia: babiloni -ònia
Barbaria: barbaresc -a
B [...]
|
118.
Conjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i'
Font
Fitxes de l'Optimot
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
|
119.
servent 2 serventa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona dedicada al servei domèstic. En els exèrcits medievals, peó. servent dels servents de Déu Títol emprat normalment pel papa per a encapçalar els seus documents. [...]
|
120.
testamentaria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Execució judicial d'allò que està disposat en un testament. Documents i papers que comporta aquesta execució. Junta dels executors testamentaris. Procés judicial per a l'execució d'una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus. [...]
|