-a adj 1 [interrogatiu] qué. Quin dia vindràs?, ¿qué día vas a venir? No sé quina resposta fer-te, no sé qué respuesta darte. 2 [exclamatiu] qué. Quina noia més bonica!, ¡qué chica más guapa! Quines ganes tenia de veure't!, ¡qué ganas tenía de verte!3 [en frases de censura o emfàtiques] ¡vaya!, [...]
-a adj 1 [que aplega] allegador -ra, agrupador -ra. m 2 [de les escombraries] cogedor. 3 [persona que capta per a un santuari] santero. 4 [de ramats] majada f, redil, aprisco. [...]
m amb el benentès que con la condición (o a condición) deque, bien entendido que, dando por sentado (o por supuesto) que. Amb el benentès que jo pagaré el sopar, con la condición deque yo pagaré la cena. [...]
f 1 manera, forma, modo m. Quina manera de ploure!, ¡qué manera de llover! Té una manera d'ésser estranya, tiene una manera de ser extraña. 2 pl [comportament correcte] maneras, modos m, modales m, formas. No saluda mai ningú: té molt males maneres, no saluda nunca a nadie: tiene muy malas maneras [...]
pron 1 [açò, això, allò] esto, eso, aquello, ello. 2 ço del meu (o del teu, etc, o d'altri, o d'algú, etc) lo mío, lo tuyo, etc. Despengué molt de ço del seu, gastó mucho de lo suyo. 3 ço és a saber (o ço és) [això és] esto es, o sea, es decir, es a saber. 4 ço que arc [el que, allò que] lo que [...]
conj aunque, pese a que, a pesar deque, bien que, aun cuando, mal que, por más (o por mucho) que. Li ho haurem de dir, baldament et sàpiga greu, se lo tendremos que decir, aunque te sepa mal. Veniu, baldament sigui tard, venid, aunque sea tarde. [...]