101.
disgust
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fort desplaer que causa a algú un esdeveniment, el capteniment d'algú. Creieu que en vaig tenir un disgust. Pobre home: els seus fills no li donen sinó disgustos. [...]
|
102.
adonis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home notable per la seva bellesa. És un adonis. [...]
|
103.
afalagador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que afalaga. Paraules afalagadores. És un home molt afalagador. [...]
sinantròpic -a
adj. [BI] Que ha arribat a establir-se en localitats situades al defora de la seva àrea de distribució natural per influència de l'home, s'aplica a un organisme vegetal o animal. |
104.
andropausa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Involució fisiològica de la funció gonadal en l'home. [...]
|
105.
bonhomia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició de qui és un bon home. Simplicitat amable. [...]
|
106.
ecumene
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les terres habitades permanentment per l'home. [...]
|
107.
forçut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té molta força muscular. És un home forçut. [...]
|
108.
jaques
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home al qual va baldera la roba que porta. [...]
|
109.
malvolgut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens estimat. És un home malvolgut de tothom. [...]
|
110.
minotaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Monstre amb cos d'home i cap de brau. [...]
|