Resultats de la cerca bàsica: 231.122
|
101.
plural d'adjectius acabats en -aç, -iç i -oç / plural dels adjectius eficaç, feliç i feroç
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius acabats en les terminacions -aç, -iç i -oç tenen una única terminació per al singular i dues per al plural, és a dir, presenten la flexió següent:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
eficaç
eficaç
eficaços
eficaces
feliç
feliç
feliços [...]
|
|
102.
oh, i tant; naturalment; per descomptat; evidentment / Expressions d'afirmació
Font
Fitxes de l'Optimot
L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:
Oh, i tant, que vindrà! Que no el [...]
|
|
103.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents:
Astúries: asturià -ana
Oviedo: d'Oviedo
[...]
|
|
104.
Separació a final de ratlla d'abreviacions / Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
|
|
105.
moment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mòbil per la distància a un punt de referència. moment d'encast Moment flexor que actua sobre la secció transversal d'una biga ran del seu encast. moment d'estabilitat Moment del parell d'estabilitat d'un cos i especialment d'una nau que sura. moment d'inèrcia [...]
|
|
106.
ramnus
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Gènere d'arbusts o arbres (Rhamnus sp), de la família de les ramnàcies, al qual pertanyen les espècies: espina cervina o cambró (R. cathartica), arbust del sud d'Europa, l'escorça i les baies del qual són catàrtiques; fràngula, vern bord o vern menut (R. frangula), l'escorça de [...]
|
|
107.
dissimilar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer dissemblant. Esdevenir dissemblant. La primera r de peregrinus s'ha dissimilat en l sota l'acció de la segona r; d'on, pelegrí. [...]
|
|
108.
puntuació d'Apgar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Puntuació que es dona al nadó un minut i cinc minuts després del naixement. Si el nadó presenta problemes, es fa una puntuació posterior, al cap de deu minuts. La puntuació d'Apgar consisteix a sumar els resultats de cinc signes, amb una puntuació possible de 0 a 2 punts en cadascun. Una puntuació [...]
|
|
109.
un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís? / Majúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor
Font
Fitxes de l'Optimot
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos dalís.
Quan es fa servir el nom de l'autor per designar l'obra d'art, com que el nom propi s'utilitza com a genèric, s'escriu en minúscula. I, si cal, es pluralitza. Per exemple:
Avui, a Londres, subhasten quatre obres de Picasso o Avui, a Londres [...]
|
|
110.
Expressió de la quantitat d'una substància / pobre en i ric en
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar que alguna cosa té poca quantitat d'alguna substància es pot fer servir l'adjectiu pobre, pobra. Per exemple:
És un mineral pobre en níquel.
La seva sang és pobra de glòbuls vermells.
També es pot expressar aquest mateix sentit amb l'adjectiu baix. Per exemple:
Seguia una dieta [...]
|
