v intr 1 brillar. 2 [sobresalir] brillar, excel·lir.  [...]

v intr [brillar] fulgurar.  [...]

v intr fulgir, brillar, resplendir.  [...]

v intr 1 [piedras preciosas] llambrar, llambrejar. 2 [estrellas] centellejar, brillar, espurnejar, llampurnar.  [...]

v intr poèt brillar.  [...]

v intr resplendir, brillar.  [...]

v intr poèt llambrejar, llambrar, brillar.  [...]

f 1 absència. 2 brillar por su ausencia fam brillar per la seva absència. 3 en ausencia de en absència de, a manca de. 4 hacer (o guardar) buenas (o malas) ausencias lloar (o criticar), parlar bé (o malament) d'algú.  [...]

v intr [Se conjuga como: lucir] 1 relluir, resplendir. 2 fig [destacarse] brillar, excel·lir. 3 sacar a relucir fig i fam [citar] portar a col·lació, sortir a parlar de. 4 sacar a relucir fig i fam [sin oportunidad] retreure, clavar per la cara (o pels bigotis). Siempre saca a relucir los favores [...]

los veinte años, ranejava als vint anys. 6 [el día, el alba] clarejar, fer-se de dia. Al rayar el alba, en clarejar, en fer-se de dia. 7 rayar a gran altura fig excel·lir, brillar, sobresortir.  [...]