1.
anar-se'n
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 [partir d'un lloc] irse, marcharse. Se'n va a l'escola, se va a la escuela. Val més que te'n vagis aviat, es mejor que te vayas pronto. 2 fig [morir] irse, morirse. 3 [escapar-se un líquid, el gra, etc] irse. 4 [un càntir, un sac] salirse. 5 [anar massa enllà, relliscar] irse. Se me'n va a [...]
|
2.
anar-se'n
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Partir d'un lloc per anar a un altre. partir. I després d'acabar el seu parlament partí. Demà partirem cap a França, on he trobat feina. marxar retirar-se. No us he de dir res més: ja us podeu retirar. tornar-se'n, anar-se'n cap al lloc d'on hom ve. (En la llengua parlada hom usa sovint, en [...]
Partir d'un lloc per anar a un altre. partir. I després d'acabar el seu parlament partí. Demà partirem cap a França, on he trobat feina. marxar retirar-se. No us he de dir res més: ja us podeu retirar. tornar-se'n, anar-se'n cap al lloc d'on hom ve. (En la llengua parlada hom usa sovint, en aquest sentit, entornar-se'n, que té un sentit tot altre.) decampar, aixecar el campament un exèrcit. desallotjar, anar-se'n algú del lloc on estava allotjat. Els turistes alemanys desallotjaran al matí. desaparèixer. Els vells, de sobte, van desaparèixer, se'n van anar. esmunyir-se. Ens vam esmunyir per l'espessor de la brossa. escórrer-se, íd. agafar el camí de la porta, anar-se'n d'una casa. agafar els trastets tocar el dos (fam.) tocar el trot (fam.) tocar el pirandó (fam.) tocar el dengue (Alc.) fúmer el camp (vulg.) fotre el camp (vulg.) alçar (o plegar) veles (fig.) llevar àncores (fig.) fer-se a la vela (fig.) guillar (fam.) filar, anar-se'n de pressa. emigrar, anar-se'n d'un país d'una manera definitiva. migrar, anar-se'n d'un país (o regió) a un altre, esp. periòdicament. esquivar-se, anar-se'n d'on hom corre un risc. escapar-se (→) fugir (→) escapolir-se, anar-se'n sense que hom se n'adoni. esquitllar-se, anar-se'n esquivant la vigilància d'algú. anar-se'n d'esquitllentes, íd. agafar el portant (fig. i fam.) pirar deixar (algú) amb la paraula a la boca, anar-se'n sense escoltar-lo. posar-se en camí salpar, anar-se'n una nau. prendre la mar, anar-se'n per mar. Cp. absentar-se, escapar-se Ant. Quedar-se. Restar. Romandre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
3.
bobiot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prendre el bobiot Anar-se'n. [...]
|
4.
partença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de partir o anar-se'n. [...]
|
5.
pirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar-se'n. Pirem, noi, que aquesta discussió acabarà malament. [...]
|
6.
pífia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espifiada . anar-se'n a la pífia alguna cosa Malmetre's. [...]
|
7.
canyet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es llencen o s'enterren les bèsties mortes. anar al canyet [o anar-se'n al canyet] Morir 1 1. anar al canyet [o anar-se'n al canyet] El negoci se n'ha anat al canyet. [...]
|
8.
espitxar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar-se'n, especialment de pressa. S'espitxaren per la porta del darrere. [...]
|
9.
trastets
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coses que hom té de poc valor, especialment mobles, estris, eines. agafar els trastets Anar-se'n. [...]
|
10.
salpar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (una àncora). Salpar l'àncora. Una nau, anar-se'n, partir. Salparen de Marsella a punta de dia. [...]
|