sacre sacratíssim, molt sagrat. sacrosant sant Cp. consagrat(≠ reconsagrat). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Cp. fervor, fanatisme, ardor, escalf (fig.), apostolat, proselitisme, foc sagrat (fig.) 2 apetit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 sacralitzar reconciliar, tornar a consagrar un lloc sagrat que havia estat violat o profanat. 2 dedicar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 sagrat(->), es diu d'un objecte o d'una persona. gloriós. El gloriós fundador dels mendicants. Cp. beneït o beneit 2 Que implica perfecció espiritual. bo virtuós pacient caritatiu 3 festa. 4 m. i f. Persona venerada com a santa. santó, sant mahometà. faquir, asceta [...]

arengador tribú, orador polític, esp. popular. paranimf, en les universitats, el qui fa el discurs de començament de curs. predicador(->), orador sagrat. Cp. conferenciant, dissertant Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

sermonador sermonaire(fam.) quaresmer, el predicador encarregat dels sermons de la quaresma. missionero missionista, l'encarregat de fer una tanda de sermons en una parròquia. orador sagrat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

sagrat. Els drets de la persona humana són sagrats, però sovint criminalment conculcats. sacrosant. El dret a manifestar i difondre el propi pensament és sacrosant, segons el papa Joan XXIII. intangible sant(fig.) tabú Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 laico llec(per oposició a eclesiàstic) seglaro secular, pertanyent al segle, a la vida laica (per oposició a religiós). mundà civil Cp. irreverent, temporal, material, terrenal Ant. Sagrat. Religiós. Espiritual. 2 ignoranto ignar inexpert imperit Ant. Entès. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 església. 2 casa de Déu (o d'oració) adoratori, lloc on hom adora un déu o un ídol. sinagoga, lloc de culte jueu. mesquitao mosquea, edifici per a l'oració dels musulmans. pagoda, edifici sagrat a la Xina, Índia, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Conferir un orde sagrat. consagrar, es diu només d'un bisbe. 3 Donar una ordre: manar. contraordenaro contramanar, ordenar de no fer allò que hom primer havia ordenat. desmanar, íd. receptar, prescriure, el metge, un medicament o una cura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]