FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coberta suspesa en forma de pavelló per damunt un llit, tron, altar, cadafal, etc., o portada al cim de vares per damunt un objecte sagrat o un personatge elevat, distingit, en senyal d'honor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dinovena lletra de l'alfabet grec (τ, Τ). Vint-i-dosena i última lletra dels alfabets hebreu i arameu. Símbol sagrat egipci per a significar el triomf de la vida sobre la mort. Creu de tau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha convertit a una altra religió, especialment del judaisme o l'islam al cristianisme. Un jueu convers. En certs ordes religiosos, profés que no ha accedit o que no pot accedir a l'orde sagrat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc de refugi per als perseguits. Dret d'asil. Asil polític. asil diplomàtic Protecció concedida als refugiats polítics. asil religiós Immunitat reconeguda al perseguit que es refugia en un lloc sagrat. Refugi, protecció. Establiment de caritat on s'allotja gent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestigi d'una cosa passada, especialment que hom conserva com un record sagrat. Guardar una cosa com una relíquia. Allò que resta del cos d'un sant, del seu vestit, dels seus instruments de martiri, etc. Residu d'un tot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat d'estudis, de coneixements, en una matèria. Religiós profés que no rep l'orde sagrat i que abans servia en les feines domèstiques de la comunitat. Frare llec. Religiosa professa que abans servia la comunitat en les feines domèstiques. Monja llega. [...]
