FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manoll, grapat, especialment de flors, grans, etc., que entra en la composició de certs remeis. Subdivisió de la legió romana que constava de 50 a 120 homes. Ornament sagrat que portava el sacerdot al braç esquerre en la celebració de la missa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Església i les seves dependències, que constituïen el sagrat o el lloc d'asil per als delinqüents. Cases contigües a l'església, la rectoria i el cementiri. Espai al voltant de l'església i el cementiri en què persones i béns estaven sota la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar, traslladar-se, moure's, d'un punt a un altre de més baix. Davallarem de la muntanya a la plana. Un torrent que davalla de Puigcercós. Recórrer de dalt a baix. Davallar els graons de quatre en quatre. Portar de dalt a baix. Davallar el sagrat cos de la Creu. Descendir 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que parla en públic. Els oradors que m'han precedit en l'ús de la paraula. Persona que pronuncia un discurs. orador sagrat Ministre de l'Església que fa un sermó, una predicació. Persona que posseeix l'art oratòria o parla d'una manera eloqüent. La Laura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primat del gènere Papio, del grup dels catarrins cinocèfals, de musell llarg i glabre i de callositats isquiàtiques sovint de colors vius. babuí anubis Babuí de color d'oliva (Papio anubis). babuí sagrat Babuí molt gros i de callositats isquiàtiques d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Honor que la persona tributa a Déu o a tot allò que considera sagrat. El culte que devem retre a Déu. Conjunt d'actes i cerimònies amb què es tributa aquest homenatge. Culte intern, extern. culte diví Culte degut a Déu, a un déu o als déus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reconciliat. reconciliar el pecador amb Déu Tornar-lo a l'estat de gràcia. Restituir (algú) al gremi de l'Església. Beneir (un lloc sagrat que ha estat violat). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s'identifica amb un o diversos déus. Religions monoteistes, politeistes. Religió cristiana, jueva, musulmana. Professar, abraçar, abjurar, una religió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d'institució de l'eucaristia. consagrar l'hòstia Consagrar 1 2. consagrar el pa i el vi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la casa perfectament. Ordenar els termes d'un polinomi segons les potències creixents d'una lletra. En mat., definir en un conjunt una relació d'ordre. Conferir un orde sagrat (a algú). El bisbe ha [...]
