Resultats de la cerca frase exacta: 251
|
61.
tussor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit fabricat a l'Índia amb seda salvatge. [...]
|
|
62.
feristela
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal salvatge petit, com la guineu, la mostela, etc. [...]
|
|
63.
isard 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escabrós, salvatge. Una muntanya isarda. Esquerp . Un infant isard. [...]
|
|
64.
ànec salvatge a la brasa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
65.
domesticar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer domèstic (un animal salvatge). L'home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges. Fer tractable (una persona de caràcter rebel i esquerp). Una persona esquerpa, esdevenir tractable. L'home adust es domestica quan rep bons tractes. [...]
|
|
66.
agrest -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inculte, mig salvatge. Un lloc, un paratge agrest. Mancat d'urbanitat, rude, incivil. Costums agrestos. [...]
|
|
67.
brau 2 -ava
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valent davant el perill, en la lluita. Un brau militar. Excel·lent 1 1 . És un brau minyó. Que excel·leix en el seu gènere, generalment en mal sentit. Quin brau estafador, aquest paio! Fer, salvatge, s'aplica a un animal. Brau i aspre combat. [...]
|
|
68.
feral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que passa a l'estat salvatge després d'haver estat conreat o domesticat. Un animal, una planta, feral. [...]
|
|
69.
mutant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En biol., que prové d'una forma salvatge per mutació. Individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc., mutant. [...]
|
|
70.
rapinyant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que duu una presa a la boca, s'aplica a un animal salvatge. Una guineu rapinyant. [...]
|
