Per introduir exemples es poden fer servir diversos mots i expressions: com, com ara, com és/són ara o per exemple. També s'usa de vegades l'addicció de com i per exemple: com per exemple. En aquest cas, la construcció es pot separar o no amb comes:
Pots afegir aquests retallons en postres com [...]
L'ús de l'adverbi com per indicar exemples és adequat. Per exemple:
Poesies com aquesta mostren el pensament de la fi de segle.
Hi ha problemes d'interès comú, com la crisi econòmica i la contaminació atmosfèrica.
Per qüestions de claredat expressiva, hi ha contextos en què l'adverbi com sovint [...]
Exemple 1
[Capçalera]
El CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DEL CONSORCI CATALÀ DE COMUNICACIONS es complau a convidar-vos a l'acte d'inauguració del seu nou Centre de Documentació, que tindrà lloc a la seu del Consorci, carrer de l'Almirall, 23, el dia 26 de març a les 19 h. Serà presidit pel cons [...]
Exemple 1
[Capçalera]
Data: 21 de desembre de 2007
R/n: 236/A2007
R/v: 14/MRF
Afer: Divisió de parcel·la
Destinació: Servei de Planificació
D'acord amb el que disposa l'article 951 de la Llei del sòl, no es poden dividir les parcel·les que el Pla general municipal d'ordenació ha fixa [...]
Exemple 1
[Capçalera]
David Roca i Ferrer, cap del Servei de Formació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
Certifico:
Que el senyor Enric Pous i Bonet ha seguit amb aprofitament el Curs
de gestió dels documents administratius, de 30 hores, impartit a Lleid [...]
Exemple 1
[Capçalera]
D'acord amb l'article [...] de [disposició normativa], us cito perquè [objecte].
Dia:
Hora:
Lloc:
Documentació que cal presentar:
La incompareixença comportarà [conseqüències], d'acord amb [disposició normativa].
El cap del Servei de Persona [...]
Exemple 1
Jutjat de Primera Instància i Instrucció 5
de Tossa de Mar
Judici de faltes 33/2002
PROVISIÓ
Jutgessa: Marina Cruells Jansana
Tossa de Mar, 6 d'abril de 2002
L'advocada Rosa Comes Puig, en representació del denunciant, Pol Quer López, ha interposat, dins el termini e [...]
Exemple 1
[Capçalera]
El president de la Comissió Universal
SALUDA
la senyora Carla Riera i Puiggener i li agraeix sincerament la tramesa del llibre Diccionari de gestió empresarial, i la felicita cordialment per aquest excel·lent treball.
Llibert Ferrer i Sunyol
es complau a expre [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.
Exemple 1
[Capçalera]
Per indicació del president, us convoco a la reunió ordinària de la Comissió d'Estudis i Projectes.
Dia: 12.09.07
Hora: 12
Lloc: sala de reunions de la Direcció General
Ordre del dia:
1. Lectura i aprovació de l'acta de la reunió anterior.
2. Presentació [...]
Al web del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, dins l'apartat Economia Cooperativa, es poden obtenir, en versió catalana, diferents models d'estatuts de societats.
Segons les necessitats, podeu clicar als mots que contenen els enllaços corresponents:
Estatuts per a [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.