101.
mahfili del muetzí
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
En certes mesquites grans, plataforma elevada on el muetzí, ajudant de l'imam, repeteix la crida a l'oració a l'inici de cada servei, llegeix l'Alcorà, s'agenolla per respondre a les oracions de l'imam, etc. [...]
|
102.
busca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acción de buscar] cerca, recerca. En (o a la) busca de, en cerca de, a la recerca de. 2 [de cazadores] partida. 3 busca y captura dr crida i cerca. 4 ir a la busca [de basura] furgar, remenar. [...]
|
103.
nos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron pers 1 [delante del verbo] ens. Nos llama, ens crida. Nos regaló bombones, ens va regalar bombons. 2 [enclítico] -nos [o 'ns]. Danos caramelos, dona'ns caramels. Quería llevarnos, volia portar-nos. 3 [forma mayestática] nos. Nos, el rey, Nos, el rei. 4 ant [nosotros] nosaltres. Ruega por nos [...]
|
104.
pregonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Fer la crida (en els pobles). cridar(tr.). Hem perdut el gat: el faré cridar. bandir(ant.), cridar algú públicament per mitjà d'un pregó o ban. 2 Fig. divulgar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
105.
dinero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comptants, diners efectius, diner viu, diner en efectiu (o en metàl·lic). 10 dinero de San Pedro diner de Sant Pere. 11 dinero llama dinero diner fa (o crida) diner, diners fan més diners, diners criden diners. 12 dinero negro diner negre. 13 dineros son calidad els diners i la cortesia, de plebeu fan [...]
|
106.
atreure [o atraure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. fer tro, atreure l'atenció de la gent. cridar. Cridar l'atenció. El préssec crida vi. Ant. Repel·lir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
107.
diner
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
diner fa (o crida) diner (o diners fan [o criden] diners) dinero llama dinero. 11 diners del diable paleont [nummulits] numulitas, numulites. 12 diners efectius (o comptants, o diner en efectiu [o en metàl·lic, o viu]) dinero efectivo (o contante, o contante y sonante, o en metálico, o al contado). 13 [...]
m 1 [denari] denario. 2 [moneda antiga] dinero. 3 [usat generalment en plural] dinero. No tingué prou diners per a comprar-ho, no tuvo bastante dinero para comprarlo. 4 fig i fam [riquesa] dinero. 5 anar a (o no valer) cap diner [anar a un preu molt baix] estar regalado (o tirado). 6 anar curt (o escàs, o estret) de diners andar mal (o escaso, o corto) de dinero. 7 de diners i de bondat, la meitat de la meitat de dinero y calidad la mitad de la mitad. 8 de diners llargs (o de molts diners) [ric] de dinero, de mucho dinero, adinerado. 9 diner de Sant Pere hist [delme] dinero de San Pedro. 10 diner fa (o crida) diner (o diners fan [o criden] diners) dinero llama dinero. 11 diners del diable paleont [nummulits] numulitas, numulites. 12 diners efectius (o comptants, o diner en efectiu [o en metàl·lic, o viu]) dinero efectivo (o contante, o contante y sonante, o en metálico, o al contado). 13 dir-ne cent per un diner [dir el nom del porc] poner verde. 14 el que no es paga amb diners es paga amb dinades fig i fam lo que no va en lágrimas va en suspiros. 15 el qui té els diners el que maneja el dinero (o los cuartos). 16 els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria dineros son calidad. 17 els diners no coneixen ningú el dinero no tiene amigos. 18 ésser diners segurs (o diners comptats) ser habas contadas. 19 fer diners [guanyar molts diners] hacer dinero. 20 fer diners a palades fig ganar dinero a espuertas, apalear oro. 21 no donar un (o ni un) diner de (o per) no dar ni cinco por (o ni un duro por). 22 per cap diner (o per cap diner del món) fig a ningún precio, por nada del mundo. 23 posar (o invertir) diners invertir dinero. 24 posar diners de la seva butxaca fig i fam poner de su bolsillo. 25 tenir bon (o mal) diner ser buen (o mal) pagador. 26 tenir diners llargs tener dinero (o mucho dinero). 27 tocar diners cobrar dinero. |
108.
anunci
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 prenunci, anunci anticipat. promulgació divulgació avís, notícia, declaració, predicció. 2 Avís mitjançant el qual es posa una cosa en coneixement del públic. proclamao proclamació declaració ban pregóo crida comunicacióo comunicat esquela. Una esquela mortuòria. programa(d'un concert, d [...]
|
109.
ordre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 24 dr orden. Ordre d'arrest, orden de arresto. 25 a l'ordre merc a la orden. 26 a les vostres ordres! mil ¡a la orden! (o ¡a sus órdenes!). 27 donar ordres dar órdenes. 28 mot d'ordre mil [consigna] contraseña, santo y seña. 29 ordre de crida i cerca dr orden de busca y captura. 30 ordre de detenció [...]
|
110.
anunciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ enunciar) Donar notícia pública o la primera notícia d'alguna cosa; fer saber. cridar(v. tr.), fer una crida o un pregó. He perdut una arracada: la faré cridar. pregonar, íd. noticiar, donar notícia d'una cosa. aviar(->) publicar(->) proclamar, anunciar públicament una cosa [...]
|