31.
barretina
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 barretina, gorro catalán m. 2 [per a colar un líquid] manga. 3 no cabre a la barretina fig [no saber-se'n avenir] no salir de su asombro. No em cap a la barretina!, ¡no salgo de mi asombro!4 passar alguna cosa per la barretina fig [acudir-se] pasar una cosa por la cabeza. 5 treure's alguna [...]
|
32.
morro
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
romper las narices (o la cara, o los morros). 15 morro d'ovella bot [Plantago lagopus] pie de liebre. 16 pel morro fam [amb molta barra] por el morro. S'ha presentat a la meva festa pel morro, se ha presentado en mi fiesta por el morro. 17 pel morro fam [sense pagar] por el morro. Es van colar pel morro [...]
|
33.
pasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, passar un líquid pel colador. 8 [alargar] allargar, passar. Pásame la sal, passa'm la sal. 9 [colar] passar. Pasar contrabando, passar contraban. 10 [tiempo] passar. Pasó dos años en París, va passar dos anys a París. 11 [deslizar] passar. Pasar la mano por la cabeza, passar la mà pel cap. 12 [tragar [...]
|
34.
camp
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(d'ordi) fenassar(de fenassos) segolar(de sègol) patataro trumferar(de patates) cogombrar(de cogombres) cebar o ceballar(de cebes) carxofar(de carxofes o escarxofes) bledar(de bledes) colar(de cols) fajolar(de fajol) carbassar(de carbasses) canemar o canemera(de cànem) timoneda o farigolar (de [...]
1 → pla, lliça. 2 En heràld. → fons. 3 Fig. esfera. Esfera d'influència, d'activitat. domini (fig.). S'usa generalment en pl. En els dominis de la ciència abstracta. terreny. En el terreny filosòfic tot és subjectiu. 4 → campament. 5 Peça de terra fora poblat destinada al conreu. quintà, quintana o coromina, camp de secà immediat a la masia. herbat, camps sense conrear ple d'herbes. noval, camp que es conrea per primera vegada. bòria, parcel·la no gaire gran de terreny de cultiu, situada a la falda d'un puig, a prop de poblat. terròs (fam.), el tros de terra que hom conrea, el terrer. L'amor al terrer (o al terròs). horta, camp de regadiu destinat al conreu de verdures. → hort. tros (fam.). Me'n vaig a treballar al tros. artiga (→), terra que ha estat recentment rompuda a fi de conrear-la. rostoll, camp després de la sega. La mainada corria pels rostolls. rostollar, camp de rostoll. rostollada, conjunt de camps de rostoll. sembrat o sembrada, camp sembrat. Corrien pels sembrats. sembradís (Alc.), camp que se sembra, però que encara no està sembrat. treballada, camp conreat, llaurat. sementer, cada part de camp que se sembra d'una planta determinada. guaret, camp llaurat que hom deixa sense sembrar durant un o més anys. brullol, camp sembrat, amb plantes molt petites encara. quadró, camp quadrat. bancal, erol, capçada, taulat (≠ teulat) o marjada, camp o part d'un camp conreat, plantat de llegums, etc. feixa, camp llargarut. feixó o feixola, feixa petita. saió, camp d'extensió variable, segons les contrades. llauró, camp de conreu, que hom llaura. llaurada, íd. Porta'ns el berenar a la llaurada. porca, cadascuna de les faixes de terra compreses entre rega i rega, en què es divideix un camp per a sembrar. conreu, terra conreada. On acaba la garriga i comença el conreu. terra campa, terreny destinat al conreu de cereals. 6 Un camp és designat sovint amb un nom al·lusiu a la classe de conreu que s'hi fa: bladar, camp de blat. dacsar, blatdemorar o blatdemorera (de blat de moro). maduixar, maduixerar o fraular (de maduixeres) ordiar (d'ordi) fenassar (de fenassos) segolar (de sègol) patatar o trumferar (de patates) cogombrar (de cogombres) cebar o ceballar (de cebes) carxofar (de carxofes o escarxofes) bledar (de bledes) colar (de cols) fajolar (de fajol) carbassar (de carbasses) canemar o canemera (de cànem) timoneda o farigolar (de farigola) mongetar o fesolar (de mongetes) Ant. Garriga. Ermot. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |