FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada de la tutela d'algú. Professor responsable de l'educació individual dins un grup d'alumnes. Guia, conseller, defensor, d'algú, en qualsevol afer o qüestió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de coneixements d'una matèria que integren un programa que ha d'ésser ensenyat per un professor dins un període de temps determinat i que formen part d'un pla d'estudis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mestre, fet amb mestria. Una obra, un discurs, magistral. Una lliçó magistral. En què predomina l'exposició teòrica del professor per damunt de la participació activa de l'alumne. Classe magistral. El professor dedica moltes hores a l'explicació magistral [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Restituir íntegrament. Li fou reintegrada la quantitat que hi havia posat. Tornar a posar (algú) en possessió d'alguna cosa. Han reintegrat el secretari en el seu càrrec. El professor s'ha reintegrat a la universitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjunt. Professor adjunt. El professor i els seus adjunts. En gram., modificador d'una oració o d'un sintagma que es pot eliminar sense alterar-ne la bona formació. En Ahir no vam veure ningú, l'adverbi ahir és un adjunt de l'oració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Particularitat en la manera com algú executa alguna cosa, que traeix habituds de les quals no s'ha sabut alliberar. Havia estat professor i conservava un deix didàctic. Regust o sabor que es conserva d'una cosa. Un vi que té un deix aspre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de dir o de pronunciar un discurs, versos, etc. Una dicció clara. La dicció d'un orador, d'un actor. Professor de dicció. Manera de dir quant a la justesa i a l'arranjament dels mots. Dicció pura, elegant. Mot1 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Institut eclesiàstic on s'instrueixen els qui estudien per a capellà. Institució universitària on es fan estudis d'investigació sota la guia d'un mestre. Estudi especialitzat guiat per un professor i basat en la suma d'aportacions de totes les persones que hi participen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció o art de declamar. L'art de la declamació. Un professor de cant i de declamació. La cosa declamada. Discurs que hom componia en les escoles d'eloqüència de Roma. Oració escrita o pronunciada com a exercici en les regles de la retòrica, gairebé sempre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presta el seu concurs en un treball o una acció. Òrgans auxiliars de la respiració. Tropes auxiliars. Professor auxiliar. Ha estat un bon auxiliar. En gram., que no expressa un sentit complet i només pot ésser entès quan es relaciona amb un mot principal al qual [...]
