1 Cenyir amb els braços. abraonar, abraçar amb força amb els braons. agafar d'un braçat tirar-se als braços(d'algú) tirar-se al coll(d'algú) saltar al coll(d'algú) estrènyer (algú) entre els seus braços 2 Fig. cenyir circumdar circuir enrondar contenir, incloure alguna cosa en tota la seva [...]

1 abraçar. 2 (abraonar-sepron.) aferrissar-se, agafar-se abrivadament en una lluita. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

retirada. desbordar(mil.), envoltar un exèrcit els flancs d'un cos enemic. embarrerar, íd. assitiar assetjar. Estàvem assetjats per la neu. acorralar. Els gossos havien acorralat la llebre. abraçar, envoltar amb els braços. Un home no abastava a abraçar la soca d'aquell pi. [...]

adir, acceptar una herència, una successió. acollir rebre admetre adoptar aprovar abraçar. Abraçar una opinió, una doctrina. consentir conformar-se agafar(fig.). Agafar les coses tal com venen. Agafar una cosa bé, malament, de broma, etc. prendre. Les coses s'han de prendre tal com són. digerir [...]

braços. abraçar, íd. 3 Obligar algú a fer una cosa amb raons, per la força, per la conveniència: obligar. 4 Fer que diferents coses o parts d'una cosa estiguin més acostades i ocupin un espai més petit. serrar. Serrar les files. garrotar, estrènyer fort un fardell, una càrrega, etc., valent-se d [...]

, reparar abraçar, veure una cosa en tota la seva extensió. albirar, afiguraro ataüllar, veure una cosa de lluny. destriar, distingir amb la vista una cosa llunyana. llosquejar, veure-hi malament. llambregar, veure d'un cop d'ull. llofrar, íd. sorprendre, veure una cosa que hom volia tenir amagada [...]

bandera (d'algú) (fig.), íd. abraçar(una teoria, una opinió, una religió, un partit, etc.) donar-se a acceptar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]