Resultats de la cerca frase exacta: 114
|
21.
tant 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
En tal quantitat, en tal grau. Ha corregut tant, que està mig mort. No em creia que corregués tant. En el mateix grau, en la mateixa proporció. Ell ha treballat tant com tu. Tant com ell és bo és dolent el seu germà. tant A com B A i B igualment. Tant l'un com l [...]
|
|
22.
mateix 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
camí arriba a la vora mateix del riu. Hi aniré aquesta tarda mateix. Posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps o de mode, indica que no hi ha cap raó especial per a preferir a allò que s'expressa altres alternatives igualment [...]
|
|
23.
mitjà 2 -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, període, etc. Les regions mitjanes de l'aire. Una persona d'estatura mitjana. Una persona d'una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l'elemental i el superior. El francès [...]
mitjā2 -ana
|
|
24.
entregar o lliurar? / entrega o lliurament?
Font
Fitxes de l'Optimot
Tant el verb lliurar com el verb entregar expressen el significat de 'posar en poder, a la discreciķ, d'algú'. Per exemple:
M'han lliurat un paquet.
M'han entregat un paquet.
Igualment, les accions corresponents als verbs lliurar i entregar s'expressen amb els noms lliurament i entrega [...]
|
|
25.
Ortografia i pronúncia de compostos amb un punt cardinal / nord-americā, nord-est, sud-africā / est - nord-est o est-nord-est?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal s'escriuen amb guionet. Per exemple: nord-americā, nord-est, sud-africā, sud-eslau, sud-oest.
Quan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests és compost, cal separar-los igualment amb un guionet. La barra inclinada, l [...]
|
|
26.
Pronunciaciķ dels mots arbre i marbre / Emmudiment de la erra a l'interior de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.
Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la sílˇlaba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria [...]
|
|
27.
bloc o blog? / blocaire o bloguer -a?
Font
Fitxes de l'Optimot
Ārea temātica
Tecnologies de la informaciķ i la comunicaciķ
Igualment, s'ha incorporat la forma bloguer, bloguera per anomenar la 'persona que crea i gestiona un blog' o l''internauta que sol navegar per blogs'.
L'any 2005, els termes catalans que va aprovar el Consell Supervisor del TERMCAT van ser bloc, d'una banda, i blocaire, de l'altra. En la darrera [...]
|
|
28.
doblegar-se o plegar-se? / doblegar i plegar
Font
Fitxes de l'Optimot
'obligar algú a fer allō que es resistia a fer', no es poden expressar amb el verb plegar. Per exemple: Les amenaces no la dobleguen fācilment.
Igualment, la forma pronominal doblegar-se ('cedir' o 'sotmetre's a alguna cosa') pren un sentit diferent del de plegar, com ara en les frases: No es doblegava [...]
|
|
29.
Coordinaciķ de les preposicions amb i sense / amb sucre o sense o amb o sense sucre?
Font
Fitxes de l'Optimot
cal repetir el nom:
Ho faré igualment, sense perill o amb perill. Font: Gramātica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.6.1.4 i 19.8.2)
[...]
|
|
30.
a mig termini o a mitjā termini?
Font
Fitxes de l'Optimot
És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjā, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').
Per exemple, és habitual sentir la construcciķ a mig termini per expressar que un fet es produirā en un període de temps que no és ni [...]
|
mitjā2 -ana
1 1 adj. [LC] Igualment lluny dels dos extrems en situaciķ, magnitud, grau, període, etc. Les regions mitjanes de l'aire. Una persona d'estatura mitjana. Una persona d'una edat mitjana. Aquest és el germā mitjā. El curs mitjā és entre l'elemental i el superior. El francčs mitjā. El terme mitjā d'un silˇlogisme. La temperatura mitjana d'un dia, d'un mes. La mitjana llatinitat. El paleolític mitjā.
1 2 adj. [LC] Que és del tipus més corrent, més general. Una ediciķ adreįada al lector mitjā.
2 adj. [LC] [MT] Que correspon a la mitjana aritmčtica, s'aplica a noms que expressen quantitat. La temperatura mitjana d'aquest estiu ha estat de 25 °C. El preu mitjā dels pisos de lloguer ha baixat.
3 1 adj. [FL] Que té el punt d'articulaciķ entre la part posterior i l'anterior de la cavitat bucal.
3 2 adj. [FL] Que s'articula amb una posiciķ de la llengua neutra pel que fa al grau d'obertura.