Resultats de la cerca bàsica: 112

41. pregonar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El nunci, el pregoner, fer la crida. Divulgar. Pregonar una cosa als quatre vents.  [...]
42. recursiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot repetir teòricament un nombre infinit de vegades mitjançant l'aplicació d'una mateixa regla. Procés recursiu. Conjunt recursiu. Funció recursiva. Definició recursiva. Que es crida a si mateix o crida altres programes informàtics que, al seu torn, criden [...]
43. subrutina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En inform., seqüència d'instruccions l'execució de les quals s'inicia amb una crida. [...]
44. bandejat bandejada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha estat bandejada d'un territori. A Vós clamam los bandejats, fills d'Eva... A l'edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner. [...]
45. despacientar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la paciència (a algú). Perdre la paciència. La vella es despacientava, i crida que cridaràs. [...]
46. cerca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
47. tita 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el llenguatge infantil, gallina i altres bèsties petites. Crit amb què hom crida les gallines. Tites, tites! Polla díndia. Penis 1.  [...]
48. estrident
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un so agut i aspre. Música estrident. Que no s'acorda gens amb el to general, que crida l'atenció. Salons amb una decoració estrident. Un discurs estrident.  [...]
49. rebel·lar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar l'obediència a una autoritat legítima. La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei. L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent. Rebel·lar-se contra una injustícia. [...]
50. espinguet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So, crit, agut. L'espinguet del clarí. Quins espinguets fa, aquesta criatura! Veu aguda. Amb el seu espinguet tapava totes les converses. Quin espinguet que té, aquest noi! Persona que xiscla, crida.  [...]
Pàgines  5 / 12 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>