FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça petita d'os, de vori, de nacre, de fusta, etc., amb què es marquen els punts que es guanyen en el joc. Peça de determinats jocs com el dòmino, el parxís, les dames, etc. Peça petita que serveix per a fer funcionar certs aparells. Tinc una fitxa per a pujar als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
constitueix un vici. Tinc el vici de dir sempre la veritat. Defecte físic, imperfecció, amb caràcter congènit o definitiu, especialment que altera quelcom en la seva essència. Un vici de conformació. Un vici de pronunciació. Vici de forma. Deformació lleugera i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
griu, el cos de cabra i la cua de drac. Creació imaginària de l'esperit que es pren com una realitat. Malvolença contra algú. Li tinc quimera. Es tenen molta quimera. Ànsia, inquietud. No passis quimera. Peix condricti del grup dels holocèfals, amb una forta espina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de fer, d'obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d'actes de la mateixa espècie. Això era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum d'anar-me'n al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. És el costum del país. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona o cosa que forma parella amb una altra. La seva parella de ball era més alta que ell. Em va presentar la seva parella: no pensen casar-se per ara. No trobo la parella d'aquesta arracada. En mat., conjunt que consta només de dos elements. En determinats jocs, conjunt de dues cartes o dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aristocràcia local havia anat a menys. Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d'inferioritat. Tinc menys diners que tu. Traient-hi. Han estat dues hores menys deu minuts. Deu menys dos són vuit. [inv.] Signe de la subtracció i de les quantitats negatives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir una cosa un sabor particular. Tenir una planta una virtut particular. Que es distingeix de les altres persones o coses. És particular, això! No hi ha res de particular en això. No ha ocorregut res de particular. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l'ull esquerre sa, però de l'altre ja no hi veu gens. No tenir el cap sa. Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans. Exempt de dany [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ell ara és més bon minyó que abans: prou, però encara no es porta com jo voldria. Usat irònicament, expressa negació. Dius que és un bon home; sí, prou: ara t'explicaré quina bretolada m'ha fet. [inv.] Quantitat suficient de. Tinc prou força per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més petita idea del que era un cilindre. Això et donarà una idea de la gentada que hi havia. Tinc idea que ja són aquí. Encara no se n'ha format una idea. Concepció a realitzar, pla d'acció, propòsit, intenció. La idea d'un sermó. Vaig anar allà amb la [...]
