1 avant 2 En endavant: D'ara endavant. D'avui endavant. Des d'ara. A comptar des d'ara. Enllà, en frases com d'ahir enllà, de demà enllà, d'avui enllà. 3 Per endavant: Prèviament. Anticipadament. Amb anticipació. A la bestreta(pagament). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

endavant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

impel·lir(en sentit propi i fig.) propel·lir, impel·lir cap endavant, en sentit propi. propulsar, impel·lir, en sentit propi i fig. empènyer Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fer el tast (o el tastet) (d'un menjar, etc.) degustar(esp. una beguda) prelibar, tastar per endavant, especialment fig. retastar, tornar a tastar. Cp. libar, assaborir o paladejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. Moure endavant alguna cosa. anticipar, posar, proposar. 2 Passar al davant d'algú. avantatjar davantejar passar al davant ultrapassar 3 Fer que una cosa sigui abans. anticipar 4 v. intr. anar endavant tirar endavant progressar(->) marxar. Com marxen els afers? La cosa no marxa [...]

Cp. predestinat, premeditat, predeterminat, prejutjat, preordinat, partit pres: cosa decidida per endavant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fer deutes contreure (o contraure) deutes endogalar-se(fig.). S'ha endogalat per poder comprar un auto. entrampar-se, contreure deutes difícils de pagar. endarrerir-se. Aquell no paga mai per endavant: més aviat s'endarrereix. estar amb l'aigua fins al coll, endeutar-se més del que pot. Ant [...]

Acció d'anar endavant o cap amunt. progressió, acció d'anar endavant. avenç, avanço avançament. Estic admirat dels avançaments que fa en els seus estudis. aprofitament volada(fig.). En cinc anys va arribar de soldat ras a capità: quina volada! un pas de gegant, progrés ràpid. Ant. Reculada [...]

pagament, capital. bou, bestreta feta per un fabricant a un treballador pagant-li per endavant una feina a fer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

plaer. prelibació, acció de fruir per endavant. gaudio gaudiment complaença, sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. Sentir complaença. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]