Resultats de la cerca frase exacta: 39

21. lleteresa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tonalitat glauca, fulles oblongues densament imbricades, bràctees florals arrodonides i glàndules semilunars, que es fa a les platges arenoses (Euphorbia paralias). lleteresa vera [o lleteresa vesquera] Lleteresa robusta, glauca, de fulles lanceolades i gruixudes, bràctees florals ovades [...]
22. orellana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. orellana de suro Gírgola de cama excèntrica, feltrada o esquamosa, i barret en forma de petxina, que té restes d'un vel blanc i creix sobre alzines, sureres, roures i fajos (Pleurotus dryinus). orellana de suro Bolet de l'ordre de les poliporals, que forma flotes de barrets densament [...]
23. trompeta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de fulles ovades o oblongues, densament pubescent, i de flors grosses en forma de trompeta, pèndules, blanques amb nervis verdosos i flairoses, originari d'Amèrica del Sud i cultivat com a ornamental (Brugmansia arborea o Datura arborea).  [...]
24. te 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, viscosa i densament pilosa i glandulosa, de fulles lanceolades enteres i capítols grocs de flors tubuloses, que es fa a les roques assolellades, emprada com a tònica i digestiva (Jasonia saxatilis o J. glutinosa). Fulles de te convenientment dessecades. Beguda que s'obté per [...]
25. mill
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
miliaceum). Gra del mill. mill de sol Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies, densament pubescent, de fulles lanceolades molt agudes, flors tubuloses i blanquinoses, en cimes terminals, i fruits petits, blancs i molt durs, que es fa sobretot a les clarianes de bosc poc [...]
26. botja
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enramada que es fa a les andanes on es cria el cuc de seda perquè aquest s'hi enfili a filar el capoll. Mata baixa i arrodonida. botja blanca Albada². botja blanca Mata de la família de les euforbiàcies, densament tomentosa, d'un gris argentat, de fulles ovades o [...]
27. orella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cap d'una tija flexuosa ramificada, que es fa a les clarianes de bosc i a les pastures del Mediterrani occidental (Bupleurum rigidum). orella d'os Herba de la família de les gesneriàcies, amb una roseta de fulles ovades, crenades, de superfície rugosa, piloses per sobre i densament [...]
28. pi 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capçada oblonga o cònica d'un verd negrós, amb les fulles rígides i densament agrupades, en grups de dues, i les pinyes petites, brillants, molt asimètriques i amb apòfisis molt prominents i recorbades en un dels costats, que fa boscos a l'estatge forestal superior dels Pirineus i [...]
29. lliri
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
liliàcies, bulbós, de fulles lanceolades disposades densament i flors grosses, blanques i molt oloroses, amb els pètals un xic corbats enrere, originari del Mediterrani oriental i del Pròxim Orient i cultivat com a ornamental (Lilium candidum). lliri blau Lliri de la família de les [...]
30. herba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caps blancs. herba blanca Fetgera blanca. herba blanca Blet blanc. herba blanca Candelera 2 2. herba blanca Perdiguera. herba blanca Salat blanc. herba blenera Herba del gènere Verbascum, de la família de les escrofulariàcies, robusta, densament coberta d'una pilositat [...]
Pàgines  3 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>