-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc. en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim [...]

'indicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen Imperfet de subjuntiu: arguïssis, arguïssin Passat simple: arguïres, arguïren Participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes El verb redargüir segueix aquest mateix model. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.2.1b)  [...]

.4.3.3b)  [...]

.4.3.6b)  [...]

Catalans (18.6.3.3b)  [...]

qualsevol o tothom. Per exemple: El que digués això mentiria. Tots els que no van venir ahir que vagin a buscar les fotocòpies. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.2.2b i 27.2.2c)  [...]

La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents: e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]

venia (i no Va contestar que sí venia) Això sí que t'ho pots permetre (i no Això sí t'ho pots permetre). Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.3.1.3 i 18.6.1.3b)  [...]

exprofessora de química postguerra nuclear prefinal de curs pseudoestrella de cinema Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.3b) [...]

políticosocial. Finalment, quant a la pronúncia, la o amb què acaba el primer element en general es neutralitza en els parlars orientals perquè està en posició àtona. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4 i 4.4.2.1b) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans [...]