Arbre perennifoli de la família de les fagàcies, semblant a l'alzina, però de capçada no tan densa i d'escorça molt gruixuda, el suro, que fa boscos, quasi sempre força clars, en llocs secs i assolellats de les terres mediterrànies occidentals, sobre terrenys [...]

'alguns arbres com l'àlber o l'alzina, d'aspecte pilós. Borró 3.  [...]

Posar al jaç. Ajeure's en un jaç, com en un jaç. Ens vàrem ajaçar damunt l'herba a l'ombra d'una alzina. [...]

Peça de fusta tornejada usada en el joc de bitlles per a fer-les caure. Garrot generalment d'alzina, d'uns 3 pams de llarg, que utilitzen els carreters plantant-lo damunt el carro, per a garrotar, i també els tapers per a encordar o embalar taps, etc. Tros de llenya tallat per a fer [...]

Branca de l'alzina surera que queda seca a l'arbre, la fusta de la qual es podreix i només en queda el pelagrí, on els ocells solen fer niu. [...]

Acció de pelar o llevar la pell o l'escorça, especialment el suro de l'alzina surera; l'efecte. Pell, escorça, especialment la separada de la fruita, de la planta. Peles de patata. [...]

Arbre de la família de les fagàcies, semblant a l'alzina però més rabassut, de fulla més curta i grisenca o glaucescent a l'anvers i propi de climes més continentals o més secs (Quercus ilex ssp. ballota o Q. rotundifolia).  [...]

Ordre de fongs ascomicets, actualment inclòs a l'ordre de les pezizals, amb els ascs continguts a l'interior d'una massa carnosa, lligada a les arrels de plantes superiors, com el roure, l'alzina o l'avellaner. Individu d'aquest ordre. [...]

Que s'esdevé un cop cada segle. Els dies seculars dels romans. Un any secular. Que té una durada d'un segle, de més d'un segle. Una alzina secular. Que viu en el segle, en el món, s'aplica especialment a la clerecia. Clergue secular. [...]

Arma de foc portàtil de canó curt i ample, de boca acampanada. Giny antic de guerra que servia per a tirar pedres grosses. Caixa movible d'un camió o d'un carro de transport de terra, grava, pedres, etc., que s'alzina per buidar-ne el contingut. [...]