FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Associació o club literari, científic, instructiu, especialment el que disposa d'una biblioteca, de diaris, de revistes, etc., al servei dels associats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Societat de persones per al foment d'un fi literari, polític, merament recreatiu, etc., i especialment esportiu. Local on es reuneixen aquestes persones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autor d'un comentari literari, històric, etc. Persona que habitualment elabora, presenta o signa els comentaris d'un mitjà de comunicació de massa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent literari, caracteritzat pel preciosisme, l'èmfasi i la retòrica enginyosa, iniciat pel poeta italià Giambattista Marino al tombant dels segles xvi i xvii. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la controvèrsia, especialment per escrit. Un escriptor polèmic. Que és objecte de controvèrsia, de contesa. Un tema polèmic. Controvèrsia, especialment per escrit, sobre un punt teològic, polític, literari, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'humorista. Estil literari, gràfic o artístic en general, propi d'un humorista. Doctrina mèdica, sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l'organisme. [...]
