Resultats de la cerca frase exacta: 70

Diccionari de la llengua catalana
31. eclesiàsticament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com un eclesiàstic. Viure eclesiàsticament. Segons l'organització territorial de l'Església. Visitàrem un santuari marià que depèn eclesiàsticament del bisbat de Girona. La parròquia de Morella pertany eclesiàsticament a la diòcesi de Tortosa [...]
32. seu 3 seva [o seua]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'algú o d'alguna cosa, pertanyent a algú o a alguna cosa. En Pere i el seu fill. La Maria i la seva germana. En Pere, la Maria i els seus fills. Cada cosa al seu lloc. El verb i els seus complements. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps [...]
33. mostela
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, amb el cap allargat, les potes i la cua curtes, de color vermellós i blanquinós, molt actiu, que es nodreix de petits mamífers i habita l'hemisferi nord (Mustela nivalis). Persona llesta, viva, eixerida. La Maria [...]
34. calderó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En fust., caldera petita de coure a l'interior de la qual, en un altre recipient, hom escalfa l'aiguacuit al bany maria. En els manuscrits medievals i en els primers temps de la impremta, signe (¶) que indicava el començament dels paràgrafs. Signe musical que, posat sobre una nota o [...]
35. calmat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té calma. Era un home calmat, que no perdia els nervis per res. La Maria és molt calmada. Amb el pas dels anys, va anar adquirint un aspecte calmat. Parla amb veu calmada. En què el temps atmosfèric està en calma, s'aplica a un període de temps. El vespre [...]
36. ell 2 ella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de tercera persona, mot amb què es designa la persona que, participant o no en la conversa, no participa en el diàleg entre els interlocutors. Ell no ha vingut. Ni ell ni ella no havien arribat encara. Van anar-hi ells sols. Elles sempre volen tenir raó. La Maria diu [...]
37. himne
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics, poema en honor dels déus, dels herois. Himnes homèrics. Composició poètica, càntic, en llaor de Déu, la Mare de Déu, un sant o una santa. Un himne a la Verge Maria. Composició poètica o musical de lloança que exalta els ideals d'un [...]
38. presentació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de presentar. La presentació del nou professor al cap del departament. La presentació d'una lletra de canvi. La presentació d'una mercaderia al comerç. presentació de Maria [o presentació de la Verge] Festa catòlica en què se celebra la [...]
39. amistat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció d'una persona envers una altra nada d'una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l'amor sexual. L'amistat entre la Maria i la Júlia. Una amistat antiga. Fer amistat amb una persona. Rompre l'amistat. L'amistat entre dues [...]
40. encomanar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, abans d'envestir un perill. Encomanar-se a la benevolència d'algú. sense encomanar-se a Déu ni al diable [o sense encomanar-se a Déu ni al dimoni, o sense encomanar-se a Déu ni a santa Maria] Sense meditar allò que hom vol fer, sense prendre precaucions. Comanar-se [...]
Pàgines  4 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>