21.
albardaneria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita o fet propi d'un albardà. [...]
|
22.
carallada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feta o dita pròpia d'un carallot. [...]
|
23.
fanfarronada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita o fet propis d'un fanfarró. [...]
|
24.
borratxada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feta o dita irracional, pròpia de gent beguda. [...]
|
25.
collonada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feta o dita extravagant, enutjosa o poc important. [...]
|
26.
exabrupte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa dita bruscament, sense preàmbul. Respongué amb un exabrupte. [...]
|
27.
disbarat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa dita o feta completament fora de propòsit, grossa errada. [...]
|
28.
xanxa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa dita en burla. Amb mi no hi gasteu xanxes. [...]
|
29.
beneiteria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de beneit, de ximple. Acció o dita de beneit, de ximple. [...]
|
30.
bufonada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bufó. Acció o dita ridícula. No para de dir bufonades. [...]
|