Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de transformar o de transformar-se; l'efecte. En mat., aplicació bijectiva entre dos subconjunts d'un espai. transformació conforme En mat., transformació isogonal. En ling., procés que provoca un canvi en l'estructura d'un constituent. Relació entre oracions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exclamació usada per a indicar aprovació. —Què t'ha semblat l'actuació de l'Helena? —Bé, molt bé! Exclamació usada per a marcar un dubte enrelacióamb el que s'acaba de dir. Bé, bé! Ja veurem si podem fiar-nos de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preposició en o amb la preposició a, llevat que sigui un complement indirecte. Veig que penses sempre en ella; jo no hi penso mai. És un mal clima: no m'hi puc acostumar. Fent relació a un adjectiu o a un substantiu indeterminat terme predicatiu d'un verb altre que ésser, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment qui en té l'encàrrec, fer saber de paraula o per escrit. La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions. Atribuir a una causa, a un motiu, a un origen. Atribuir (a una cosa) una relació de dependència, de subordinació, etc., amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord entre dues o més parts, especialment acord de caràcter general que conté uns pactes enrelacióamb una matèria o una cosa determinada. Conveni internacional. Conveni judicial. conveni col·lectiu Acord escrit entre associacions professionals d'obrers i empresaris [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot base, que indica 'posició a la base de', 'prop de la base de', 'que forma la base de', i també relacióamb el forat occipital, situació en aquest, que s'estén des d'aquest. Ex.: basibranquial, basicranial; basiesfenoide, basitemporal. [...]