FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar nul. La seva fermesa m'anul·la. El camp magnètic es va afeblint fins a anul·lar-se. Casar-se i anul·lar-se, tot u. Deixar sense efecte (una llei, un tractat, una disposició), llevar-ne valor o força. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té forma d'anell. Nebulosa anular. Eclipsi anular. Cromosoma anular. Relatiu o pertanyent a l'anell. El dit anular. Quart dit de la mà, en què es posen ordinàriament els anells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa una alternativa. Escriu al president o al secretari. Vindrà l'un o l'altre. Un o altre ho farà. Fes-ho tu o bé ell. O plourà o farà vent. O és veritat o és mentida. Denota equivalència, reforçada sovint amb el mot sia. El protagonista o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. dérma dérmatos, 'pell'. Ex.: dermatologia, dermatomioma, dermatoneurosi, dermatotomia, dermatopatia o dermopatia, dermatàlgia o dermàlgia, dermatosi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. spérma spérmatos, 'esperma'. Ex.: espermatogènesi, espermatologia, espermatorrea, espermaticida, espermatangi, espermograma. [...]