21.
dragón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [monstruo] drac. 2 mil [soldado] dragó. 3 bot [Antirrhinum majus] conillets pl, boca de dragó f. 4 zool [Draco volans] dragó volador. 5 veter dragó. 6 [en los hornos] bocana f. [...]
|
22.
monstre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Ésser fabulós. Cp. centaure, minotaure, drac, bucentaure, làmia (amb cap de dona i cos de drac), leviatan (monstre marí, bíblic), vampir, ogre (->), quimera, cèrber (gos de tres caps i cua de serp), cuca fera, alicorn, grif o griu, hidra, hipogrif, esfinx, ciclop, harpia, sirena, etc. 2 Ésser [...]
|
23.
pielograma
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Radiografia obtinguda per pielografia. L'anomenat pielograma de drac és característic del ronyó poliquístic, i rep aquest nom per la forma estrafolària que presenta, a causa de la compressió de la pelvis i dels calzes per part dels quists. [...]
|
24.
longan
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Fruit comestible del longan, que fa fins a 2,5 cm de diàmetre, de forma esfèrica, pell groguenca o marronosa i polpa blanca i sucosa, amb una llavor central grossa de color negre amb una taca blanca que recorda la forma d'un ull. [...]
|
25.
pipsissewa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
love-in-winter) i wintergreen, ocorre a l'Amèrica del Nord, des del Canada a Mèxic i també a Europa i al Japó. La segona espècie, també coneguda per pipissewa nua (an striped pipissewa), arrel del reumatisme (an rheumatism root, llengua de drac (an dragon's tongue) i [...]
|
26.
boca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 gola, la boca de certs animals. La gola del lleó. Fosc com la gola del llop. boca de rap(o de drac), es diu d'una boca molt gran. rictus, obertura de la boca; esp. posició i moviment dels llavis. Mostrava les dents amb un rictus irònic. bec, boca dels ocells. S'usa fam. en certes expressions [...]
|
27.
cavall de mar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
28.
cap-roig
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
29.
diable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
infernal, al·lusió al mite bíblic del Gènesi. l'àngel rebel el mal esperit el drac (o el dragó) infernal l'àngel de les tenebres l'àngel caigut el boc de Biterna, al·lusió a les supersticions medievals relatives a les bruixes, segons les quals el diable es presentava en forma de boc, que celebrava alegres [...]
(f. diablessa) dimoni diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat. diantre o diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable. l'esperit maligne o simpl. el Maligne l'esperit infernal el (o la) serpent infernal, al·lusió al mite bíblic del Gènesi. l'àngel rebel el mal esperit el drac (o el dragó) infernal l'àngel de les tenebres l'àngel caigut el boc de Biterna, al·lusió a les supersticions medievals relatives a les bruixes, segons les quals el diable es presentava en forma de boc, que celebrava alegres bacanals amb les bruixes, que hi anaven muntades a cavall d'una escombra. Llucifer, nom bíblic del diable. Satan o Satanàs, íd. íncub o íncube, diable que, sota forma d'home, hom suposava que jeia damunt una dona durant el seu son. súcub o súcube, diable que, segons una creença medieval, sota l'aparença de dona, tenia comerç carnal amb un home. en Barrufet o en Banyeta, noms populars del diable, esp. en contes per a infants. les potències infernals (o de les tenebres), els diables. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |