Hi ha certes construccions en què s'usa el verb estar en lloc de ser amb participis d'alguns verbs com determinar, establir o marcar. Per exemple:
Sovint la caiguda dels cabells està determinada per l'ús freqüent de xampús massa forts.
Tota la presentació va estar marcada per un guió massa rígid.
En aquests casos, també és possible fer servir el verb venir en lloc de estar. Per exemple:
Sovint la caiguda dels cabells ve determinada per l'ús freqüent de xampús massa forts.
Tota la presentació va venir marcada per un guió massa rígid.
De manera semblant, també trobem l'expressió formada pel verb venir i el participi de donar: venir donat. Per exemple:
El seu significat ve donat per la situació que ocupa a l'oració.