71.
front
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat frente f. 2 [d'una construcció, d'un objecte] frente, cara f. 3 [meteorologia] frente. Front polar, frente polar. 4 [política] frente. Front popular, d'alliberament, frente popular, de liberación. 5 mil frente. Marxar de front, marchar de frente. 6 abaixar (o acalar) el front [humiliar-se [...]
|
72.
com 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
deia res de tímid com era, no decía nada de tan tímido como era. interj 18 [amb l'article el] [sorpresa, indignació] ¡cómo! Voleu marxar d'una vegada? Com, si volem marxar!, ¿Queréis iros de una vez? ¡Cómo, si queremos irnos!m 19 cómo. El com i el quan, el cómo y el cuándo. [...]
|
73.
funcionar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 accionar. L'encarregat li explicà com accionaven els frens nous. anar. No sé pas com va aquesta màquina. marxar. La màquina no marxa: deu estar espatllada. rutllar. Un mecanisme que no rutlla. regir, íd. 2 Fer funcionar: Manejar. Fer accionar. 3 Funcionar bé: Filar(intr.). Aquest motor no [...]
|
74.
shawni
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Els shawnis són originaris de la regió d'Ohio i de Pennsilvània. Fins al segle XIX hi va haver comunitats de shawnis que van marxar d'Illinois per anar a l'estat de Nova York, ja que era un poble amb tradició migratòria. El govern dels Estats Units els va perseguir fins a confinar-los a la ubicació [...]
|
75.
tektiteko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l [...]
|
76.
avançar [o avençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Moure endavant alguna cosa. anticipar, posar, proposar. 2 Passar al davant d'algú. avantatjar davantejar passar al davant ultrapassar 3 Fer que una cosa sigui abans. anticipar 4 v. intr. anar endavant tirar endavant progressar(->) marxar. Com marxen els afers? La cosa no marxa [...]
|
77.
perro 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] horrorós, horrible, espantós. 10 de perros fig i fam [humor] de futris. Está de un humor de perros, està de futris. 11 echar a perros fig i fam perdre el temps. 12 marcharse como un perro con cencerro (o salir a espeta perros) fam i p fr marxar amb la cua entre cames. 13 morir como un perro fig [solo [...]
m 1 zool [Canis familiaris] gos, ca. 2 fig [malvado] brètol, miserable, bergant. 3 andar como perros y gatos estar com gat i gos. 4 a otro perro con ese hueso fig que no em mamo el dit, demà m'afaitaràs. 5 a perro flaco todo son pulgas (o todo se le vuelven pulgas) ase magre, ple de mosques (o de nafres), caldera vella, bony o forat. 6 a perro viejo no hay tus tus a gat vell no li diguis moixina. 7 atar los perros con longaniza fig lligar els gossos amb llonganisses. 8 dar perro a uno fig i p fr [dar un plantón] fer esperar estona, fer florir, deixar plantat. 9 de perros fig i fam [muy malo] horrorós, horrible, espantós. 10 de perros fig i fam [humor] de futris. Está de un humor de perros, està de futris. 11 echar a perros fig i fam perdre el temps. 12 marcharse como un perro con cencerro (o salir a espeta perros) fam i p fr marxar amb la cua entre cames. 13 morir como un perro fig [solo] morir com un gos. 14 muerto el perro se acabóla rabia morta la cuca mort el verí. 15 perro alano alà. 16 perro buldog buldog. 17 perro caliente fam → perrito 18 perro de aguas gos d'aigua. 19 perro de ayuda gos ensinistrat. 20 perro de lanas [de aguas] gos d'aigua. 21 perro de lanas [faldero] gos falder (o de falda). 22 perro de presa gos de presa. 23 perro de Terranova terranova. 24 perro dogo gran danès, dog alemany. 25 perro faldero gos falder (o de falda), gos peter, petaner. 26 perro foxterrier fox-terrier. 27 perro galgo gos llebrer. 28 perro ladrador poco mordedor gos que lladra no mossega. 29 perro lazarillo gos pigall. 30 perro lebrel gos llebrer. 31 perro marino ict [cazón] caçó, pegorella. 32 perro mastín mastí. 33 perro pachón gos perdiguer. 34 perro pequinés pequinès. 35 perro perdiguero gos perdiguer. 36 perro podenco gos coniller, coniller. 37 perro raposero [zorrero] gos guineuer. 38 perro sabueso [sabueso] gos coniller (o coniller). 39 perro viejo fig [persona experimentada] gat vell. 40 perro zorrero [raposero] gos guineuer. 41 tratar como a un perro [a alguien] tractar (o tenir) com un gos. |
78.
vent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pel vent azotado por los vientos. 15 bon vent! (o bon vent i barca nova!) fam ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon vent!, si quiere marcharse... ¡buen viage!16 canviar el vent cambiar el viento. 17 contra vent i marea fig [obstinadament] contra viento y marea. 18 córrer més que el vent (o anar com el [...]
|
79.
prosperar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Que Déu et prosperi! Usat rarament en aquesta forma transitiva. afavorir. millorar (algú) de fortuna, fer prosperar la fortuna d'algú. 2 v. intr. Esdevenir pròsper. florir(fig.) surar(fig.) progressar triomfar reeixir millorar(intr.) caminar(fig.). El negoci camina. marxar [...]
|
80.
fer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
capdavall] al fin y al cabo, a la postre. Fet i fet és el seu germà, al fin y al cabo es su hermano. 72 fet i fet entre una cosa y otra. Fet i fet serà l'hora de marxar, entre una cosa y otra será la hora de irse. 73 no fer amb no rezar (o ir) con. Això no fa amb mi, esto no reza conmigo. 74 pel que fa a en [...]
|