els afecta).
A la directora del centre l'afecta la nova situació (i no li afecta la nova situació).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.2 i 33.3.2e)
[...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
totes les barrabassades que ha fet, la pitjor és la darrera. (hi ha implícit el nom barrabassada: la darrera barrabassada)
En canvi, quan es tracta de la preposició, l'adverbi o el nom, cal utilitzar darrere, amb -e final. Per exemple:
L'escombra és darrere la porta. (preposició)
Seu darrere, que [...]
. Per exemple:
La feina no l'han poguda acabar.
L'han feta venir per no res.
D'altra banda, la concordança és més habitual en el cas del femení que no en el cas del masculí plural.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.2.4 i 18.6.3.1e)
[...]