FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deposar. La deposició de còdols i sorra. Una deposició o evacuació de ventre. Fer un testimoni la seva deposició. Rebre el jutge la deposició d'un testimoni. Una deposició favorable a l'acusat. La deposició d'un rei, d'un bisbe. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eclesiàstic elegit per a regir una diòcesi quan hi ha la seu vacant. vicari episcopal Eclesiàstic amb potestat ordinària per a ajudar el bisbe en el govern d'una part de la diòcesi o en una certa classe d'afers. vicari general Eclesiàstic amb potestat ordinària per a ajudar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la casa perfectament. Ordenar els termes d'un polinomi segons les potències creixents d'una lletra. En mat., definir en un conjunt una relació d'ordre. Conferir un orde sagrat (a algú). El bisbe ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a la família. Els deures familiars. Membre d'una família, considerat amb relació als altres membres. Criat, servent. Eclesiàstic al servei personal d'un bisbe. Oficial de la Inquisició. Que té una coneixença íntima, acostumat a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
penitència, lloc on s'administra. Part absidal de les basíliques civils romanes on seien els jutges. A les basíliques paleocristianes, presbiteri, situat a l'absis, normalment elevat, on seien el bisbe i els preveres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar. Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'església universal L'Església catòlica. Conjunt de tots els ministres d'una església, el seu govern. Comunitat local de cristians unitàriament estructurada entorn d'un bisbe. Edifici consagrat al culte catòlic, a un culte cristià. L'església del poble. Construir una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consagrar 1 2. Una autoritat eclesiàstica, conferir l'autoritat episcopal, imperial o reial. El papa va consagrar tres bisbes. El papa va consagrar Pipí el Breu rei dels francs. El 1700 fou consagrat Guillem Gonyalons bisbe de Solsona. Dedicar exclusivament al servei d'una persona o d'una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una ciutat. visita pastoral Visita que fa el bisbe per inspeccionar les esglésies de la seva diòcesi. Al regne de Castella, inspecció de la gestió dels funcionaris públics, efectuada per uns jutges especials, nomenats pel rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer encara més ferm, més segur. Això em confirma en les meves esperances, en la meva idea, en la meva decisió. Això confirma les meves esperances, la meva opinió. Administrar (a algú) la confirmació. El bisbe confirmarà tres joves per Pentecosta. Fer [...]
