FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar alegria (a algú). Com ens va alegrar la seva vinguda! Les bones noves alegren el cor. Aquests colors alegren la vista. Veniu a alegrar la nostra festa amb la vostra presència. Esdevenir alegre. Ens vam alegrar molt de trobar-lo. M'alegro de veure'l. M'alegraria que no fos res [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malestar degut a una depressió de l'activitat del cor en què hom té la sensació que hagi d'esmortir-se. En veure la ferida, li va agafar una angúnia que cuidà caure en basca. fer angúnia Oprimir, engavanyar, estrènyer. fer angúnia Produir una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir un estat de torbació en l'ànim (d'algú) que no li deixa veure clar el que ha de fer, de dir, etc., com ha d'obrar, de captenir-se. No em diguis res, no m'atribolis, que encara ho faré més malament. Quan comencen a dir-me «fes això», «fes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alguna cosa, veure afectat el seu bon estat, el bon funcionament, etc., per l'acció d'una altra. Aquest rellotge es ressent de la caiguda: no va pas tan bé com abans. No els feu, aquests excessos: la salut se'n ressent. Molestar-se per una ofensa, una burla, un engany, etc. L'autor de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cançó. Ensenyar de llegir. Ensenyar a cuinar. Instruir (algú). Ensenya els fills del comte. Indicar 1. Ensenyeu-nos el camí, el carrer, la casa. Mostrar, deixar veure. Ensenya'ns el rellotge que t'ha regalat ton pare. Porta unes mànigues tan curtes, que ensenya tots els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tothom. Ens admira que trigui tant. Sentir admiració per alguna cosa, veure-la amb sorpresa. S'admiren de tot, de no res. Ens admirem de no veure'l entre vosaltres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrere tots els altres quant al temps, al lloc, al rang. Avui és el darrer dia del mes. El desembre és el darrer mes de l'any. Jo soc el darrer a jugar. La darrera vegada que ens vam veure. Aquest ha estat el seu darrer mot. Les darreres planes del llibre. Érem a la darrera fila [...]
