FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre una petita quantitat (d'un menjar o una beguda), posar-se'n un poc a la boca, per apreciar-ne el gust. Tastar una salsa per veure si està bé de sal. Tasta aquest vi: és molt millor que l'altre. Menjar molt poc (d'una cosa). De faves, no n'he menjades gaires: no he fet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit que fan diversos aràcnids amb el fil tenuíssim que segreguen, que els serveix per a capturar els insectes de què s'alimenten. tenir teranyines als ulls No veure allò que és ben clar i evident. Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deixa passar la llum de manera que es poden veure els objectes a través seu. Un vidre transparent. Un esmalt opac esdevé transparent després d'una cuita excessiva. L'al·lusió és transparent. Un estil transparent, clar. Que deixa passar, sense absorció, certs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de veure o de percebre els objectes amb els ulls. El sentit de la vista. Sentit, òrgan, de la visió. Tenir bona vista, mala vista. Ésser llarg de vista, curt de vista. Vista cansada. Vista obliqua. Perdre la vista. Tornar la vista als orbs. Clavar la vista sobre algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjunt. Professor adjunt. El professor i els seus adjunts. En gram., modificador d'una oració o d'un sintagma que es pot eliminar sense alterar-ne la bona formació. En Ahir no vam veure ningú, l'adverbi ahir és un adjunt de l'oració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'examinar. L'examen de la qüestió. L'examen del malalt, de la ferida. Un examen microscòpic. examen de consciència Examen que hom fa de les pròpies accions, per veure si ha fet bé o malament. lliure examen Interpretació de la Bíblia segons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'expectació. Espera d'una cosa que hom té dret d'esperar. L'expectativa d'aquesta herència. estar a l'expectativa Mantenir-se prudentment al marge d'una cosa, atent a veure què passa per a actuar en conseqüència. Estem a l'expectativa de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ociós. Fregar fortament amb les ungles, amb les urpes, (una superfície), enduent-se'n una part. Les gallines graten la terra per veure de trobar-hi cucs. Gratar la pintura d'una paret per pintar-la, després, de nou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir posseïdor, tenidor (d'alguna cosa), abastar, copsar. A veure qui l'haurà, aquesta plaça. És massa alt, aquell albercoc: amb la mà no el podràs pas haver. Ara te'l tiraré: vejam si l'heus. haver esment d'alguna cosa Tenir esment d'alguna cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
patologia). La setmana que ve operem l'àvia de cataractes. La futbolista s'ha d'operar del menisc. Enguany m'operaré la miopia. Fer una operació o operacions. Hem anat a l'hospital a veure el doctor, però ja no hi opera. Empreses que operen amb bancs internacionals. [...]
