81.
Infinitius acabats en -er àton i imperatius acabats en -es àton / coneixe't, convence-us, digue-li, vulgue-ho
Font
Fitxes de l'Optimot
imperatiu de segona persona del singular que acaba en -es àton (com ara digues, estigues, dugues, tingues, vulgues, sigues, sàpigues, etc.), en els registres informals se sol ometre la s final de l'imperatiu. Per exemple:
Digue'm si vindràs (en lloc de digues-me).
Estigue't quiet (en lloc de estigues-te). [...]
|
82.
Verb 'traslluir-se': amb '-eix-' o sense? / 'es traslluu' o 'es trasllueix'?, 'es traslluï' o 'es trasllueixi'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
|
83.
Verbs que es conjuguen com 'beure': 'bec', 'begui', etc. / Verbs amb formes velaritzades
Font
Fitxes de l'Optimot
majoria de verbs que tenen la marca -s en la segona persona de l'imperatiu presenten una forma velar en la segona i cinquena persona d'aquest temps. Per exemple, dir (digues, digueu), poder (pugues, pugueu), tenir (tingues, tingueu).
El verb voler té formes velaritzades en l'imperatiu (vulgueu), el [...]
|
84.
Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font
Fitxes de l'Optimot
.
Ara bé, no és possible fer servir aquesta perífrasi en contextos de futur. Per exemple:
El concert està a punt de començar (i no El concert va a començar)
D'altra banda, en primera persona del plural de l'imperatiu, el verb anar té un sentit figurat en casos com Resolta la primera endevinalla, anem [...]
|
85.
atendre o atenir-se?
Font
Fitxes de l'Optimot
conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]
|
86.
Verb lluir: amb -eix- o sense? / lluu o llueix?, lluï o llueixi?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
|
87.
Funcions de la dièresi
Font
Fitxes de l'Optimot
) o pot no coincidir-hi (tra-ï-dor).
En els casos que s'expliquen a continuació, doncs, apareix aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong.
1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels [...]
|
88.
ius cogens
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Significat literal: Dret imperatiu. [...]
|
89.
imperativo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-va adj 1 imperatiu -iva. m 2 gram imperatiu. [...]
|
90.
R
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Abreviatura del mot llatí recipe imperatiu de prendre, que encapçalava les receptes. [...]
|