FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trompes. Prolongament muscular tubular del nas i del llavi superior de l'elefant, llarg i flexible, que li serveix com a òrgan prènsil. Nas llarg i flexible que posseeixen altres animals, com el tapir. Nas llarg. Aparell xuclador que tenen molts insectes. Òrgan o estructura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
imitació d'insecte que serveix d'esquer per a pescar amb canya a les aigües continentals. Mosca artificial, natural. Cosa comparable a una mosca per la petitesa i el color. Petit clap de pèl que es deixa créixer sota el llavi inferior. Trosset de tafetà negre que les dones s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acidòfiles de muntanya, emprada en medicina casolana (Antennaria dioica). pota de lleó Planta de la família de les labiades, arbustiva, de tiges piloses, fulles oblongues o lanceolades, serrades, i flors amb les dents del calze espinoses i la corol·la rogenca o ataronjada, de llavi superior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trèvol 1 1. herba de la febre Gracíola. herba de la febre Obriülls 1. herba de la feridura Mateta de la família de les labiades, pilosa, de fulles oblongues i dentades, i de flors bilabiades, amb el llavi superior blanc i l'inferior groc, reunides en verticil·lastres molt [...]
Pot cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, destinat a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida. [...]
Comprimit d'administració oral, generalment no recobert, destinat a ser aplicat entre la geniva i la galta o el llavi, a fi que es desfaci per l'acció de la saliva i el principi actiu sigui absorbit a través de la mucosa bucal. [...]