FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d'arribar a alguna cosa. No abastar a comprendre una cosa. Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre. Haver, allargant la mà o servint-se d'un instrument, (una cosa que és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc). Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge. Aconseguir 4. En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir posseïdor, tenidor (d'alguna cosa), abastar, copsar. A veure qui l'haurà, aquesta plaça. És massa alt, aquell albercoc: amb la mà no el podràs pas haver. Ara te'l tiraré: vejam si l'heus. haver esment d'alguna cosa Tenir esment d'alguna cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fàcil accés. Una muntanya accessible. Que hom pot abastar. Una ciència accessible a tothom. De bon tracte. No et faci vergonya visitar-lo, és una persona molt accessible. Que es deixa dominar o influir per alguna cosa. Una persona accessible a l'enveja, a la por. [...]